Anatomia dels espills

img_0742

“El text és […] un dispositiu potencial sobre la base del qual el lector, mitjançant la seva interacció, construeix un objecte coherent, un tot.”

                                                                                       Antoine Compagnon

A poc a poc, sense presses, dirigeixes la mirada cap a la pila de llibres i t’estires per
prendre un d’aquells volums que descansen sobre la tauleta de nit i que ja comencen a empolsegar-se, abandonats, abraonats a la tèbia llum de la làmpada de peu com una despulla del temps sense parèntesi. Obrir un llibre i iniciar el moviment cap a l’absència de tantes coses: la rutina, el temps, el trànsit que és el navegar. Un llibre és, al capdavall, un espill on t’hi reflecteixes en el rostre de tots els altres, un ball de màscares on totes les carassetes són pròpies i impròpies, on l’ésser no triga gens a fer-les seves i construir-se’n de noves. La metamorfosi és precisa, és senzilla: en la intimitat del jo solitari es basteix tot un constructe on l’ésser juga a daus i esdevé un déu a l’hora de dibuixar els límits de la representativitat, els símbols i les realitats.

S’hi pot apreciar una espècie d’analogia natural entre obrir un llibre, fullejar-lo, i un estudi anatòmic. Davant del cos humà, en el punt zero de la impressió visual, hi ha la certesa immediata d’allò tangible i allò intangible, d’allò real que és el procés fisiològic i d’allò transcendent que és l’evidència de la mort. Davant d’un cos, s’estableix un vincle de solidaritat i igualtat sobre aquell procés que ens uneix a tots en aquesta condició efímera: naixement i mort. Potser fullejar un llibre s’equipara a la identificació amb les circumstàncies vitals de l’artífex: hi ha la coneixença dels punts febles de l’individu, hi ha consciència de germanor antropològica que ens uneix en les mateixes temences, en els mateixos cicles. Hi ha també una exploració de la condició humana en cada lectura, en cada desviure, en cada música que suggereix. Com la separació de les capes de la pell i dels teixits: es visualitza la intempèrie de l’anatomia emocional i racional. Una anatomia que ja no és producte d’aquell qui escriu, sinó que tu ets qui conforma aquella criatura. Li pertanys i et pertany. Com la pell. Com el cos.

Et decideixes i selecciones una pàgina a l’atzar d’una d’aquelles criatures. En llegir les seves rengleres torçades, assisteixes a l’espectacle del seu batec sota cada idea, sota cada deliri de llums i fosques imaginàries. Si no hi ha encara massa soroll procedent dels carrers curulls de viatgers incansables, es pot sentir cada filament, cada esquerda de l’individu que s’immola i s’ofrena, cada ocàs i cada pregunta entre els murs de la boira, cada fragment de carn i cada bisturí que secciona els nervis adjacents per deixar al descobert aqueixes capes imperfectes que som.

Davant d’un llibre, veus un ham que estira i rapta alhora que ens mostra aquella intermitència que som. I precisament allò ens farà créixer en espasmes estètics, en capacitat lírica o prosòdica. En creació, en definitiva. I creació que és immersió en les aigües profundes d’uns altres creadors, d’unes altres consciències i d’altres dissectors que alhora tracten allò que escriuen com a espill per conèixer els límits del jo. La constància de qualsevol moviment anímic resta entre les veus del llibre. I ací estem per fondre’ns amb elles, ací, amb els llibres que es cobreixen de pols, que criden i invoquen unes mans, que dissenyen arrels de llum sobre la superfície aristada de l’espera.

(Aquest article és primer finalista en el Premi Llegir 2015 de la Fundació Bromera)

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s